Actualitat | Gestió cultural

Data de publicació: 22-04-2020

El Consell de la Cultura de Barcelona emet un comunicat en relació a la COVID 19

Comunicat del Comitè Executiu sobre l'impacte de la COVID-19 en el sector cultural
Data de publicació: 22-04-2020
Els membres del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona volem expressar la nostra preocupació davant de la magnitud de la crisi que caldrà afrontar, així com davant de la insuficiència de les mesures previstes fins ara per part dels nostres representants polítics. 

Són moltes les mostres d'inquietud que s'han compartit entre els treballadors de la cultura sobre les condicions de sortida de la crisi sanitària i les seqüeles que tindrà en la producció de propostes culturals. Hi ha també incertesa per l'alteració dels nostres costums socials en el camp de la participació cultural. Si bé que cal que passi el temps per saber com es resoldran aquestes qüestions, tot apunta que la COVID-19 canviarà el món tal com el coneixem.

El confinament forçat que ha paralitzat l'activitat social des del 13 de març ha evidenciat l'extrema vulnerabilitat del sector cultural. Un sector que ja va quedar summament afeblit i transformat per la crisi del 2008. Molt poc del que s'ha dit fins ara des de les institucions reflecteix la dimensió real d'excepcionalitat i gravetat de la situació actual. Per pal·liar els efectes de la crisi, els préstecs avalats per les institucions, l'exempció d'alguns impostos o les subvencions extraordinàries són mesures clarament insuficients. Necessitem un gran pla per al sector cultural, un pla que assenti unes bases noves i sòlides per a la vida cultural de la propera dècada i que eviti els errors del passat. Un pla de rescat ambiciós, d'aplicació urgent, amb noves eines de suport per al llarg termini, que conjugui recursos públics i privats.

Aquests dies hem pres consciència de la importància cabdal d'institucions com la sanitat pública, un dels pilars del tantes vegades menystingut «estat del benestar». Hem pogut fer-nos càrrec de la força dels que treballen motivats pel be comú, com el personal sanitari. Només aconseguirem superar aquesta crisi si transformem les prioritats polítiques, socials, econòmiques, i també les culturals, d'acord amb uns principis que anteposin la sostenibilitat i l'equilibri, el valor del que és humà i del bé comú, així com el valor universal de l'art i la cultura, al creixement pel creixement i a la creació de riquesa a costa de l'empobriment de poblacions senceres i de la destrucció planetària.

Després de la crisi actual, la cultura serà imprescindible en la reconstrucció dels vincles socials.  Per canviar la fesomia de la nostra ciutat confinada i humanitzar-la, per crear nous espais de convivència més harmònics i equitatius, serà necessària tota la imaginació i la sensibilitat dels professionals del sector cultural. Per tot això, reclamem de les administracions públiques una actuació contundent que salvaguardi i refermi el teixit que sosté la vida cultural de la nostra ciutat.

Per il·lustrar quin tipus de seqüeles pot comportar una crisi de gran magnitud com l'actual, enumerem algunes de les conseqüències més pernicioses de la crisi econòmica de 2008, que disten molt d'haver-se superat en l'àmbit de la cultura i que, per desgràcia, mantenen uns efectes desastrosos:
  • La normalització de les externalitzacions, dels contractes temporals o dels «falsos autònoms» i la privatització de serveis han generat un teixit cultural precari en el qual la majoria de professionals es troba en una situació de vulnerabilitat extrema.
  • La lentitud amb què avança l'estatut de l'artista i la paralització de lleis de suport a la cultura, com la del mecenatge, així com la possibilitat d'aplicar un IVA cultural reduït, posen de relleu la desemparança política en què viu el sector cultural.
  • La fragilitat econòmica amb la qual han hagut d'operar durant anys molts treballadors de la cultura, així com empreses privades i entitats públiques i semipúbliques del sector, s'ha convertit en una deficiència crònica i estructural. Aquesta fragilitat, sumada a l'absència de mesures polítiques efectives a favor del teixit cultural, ha fet que siguin molt pocs els agents culturals que encara comptin amb un fons de reserva per afrontar contingències, i menys encara de la magnitud de la crisi actual.
  • Des de fa dècades, les polítiques culturals han tendit a privilegiar la celebració de grans esdeveniments puntuals en lloc de consolidar projectes de base, vertebradors i de llarg recorregut. Tanmateix, davant de les noves exigències sanitàries, el model de les anomenades «indústries culturals» no sembla que hagi de ser viable, si més no a mitjà termini. Les circumstàncies actuals ens obliguen a repensar la «cultura intensiva» per l’impacte ecològic insostenible que té i per l'alteració dels costums socials.

Per tot el que hem expressat i davant de la gravetat peremptòria de l'escenari actual, per evitar un dany irreparable en l'ecosistema cultural proposem la implementació urgent d’unes polítiques culturals concretes que haurien d'atendre els punts següents:
  • Les ajudes proposades fins ara per part de les administracions públiques, com poden ser subvencions extraordinàries, noves partides per a adquisicions o encàrrecs puntuals, són necessàries i vitals, però clarament insuficients.
  • Per a les empreses i negocis culturals, la urgència més immediata és la liquiditat, però les necessitats financeres actuals excedeixen de llarg la capacitat limitada d'endeutament de la immensa majoria d'entitats culturals. Els préstecs a cinc anys són insuficients. Caldran aportacions financeres a molt llarg termini. Més que préstecs, calen fons no reintegrables, és a dir, instruments veritablement excepcionals dissenyats per desplegar-se durant decennis.
  • És imprescindible disposar d'un mecanisme de suport a les empreses privades i entitats semipúbliques, així com a professionals autònoms, si se’n vol evitar el cessament de les activitats. Pensem en un «fons de suport» ad hoc disponible durant un període més o menys llarg, sense que aquesta intervenció alteri el funcionament i l'autonomia de l'entitat participada o del desenvolupament de projectes culturals.
  • Agilitar els processos administratius no hauria de ser incompatible amb la transparència fiscal. Si bé és necessari aplicar de manera estricta els sistemes de control de la despesa pública, en situacions d'emergència com l'actual es necessiten formes d'intervenció més àgils i versàtils.
Per tot el que hem exposat, pensem que és d'extrema necessitat que els agents de les diverses administracions públiques endeguin immediatament mesures que contribueixin a impedir una desfeta com aquesta en el sector cultural. Una desfeta que representaria el cop definitiu per a la immensa majoria de professionals i empreses del sector, que porten anys sobrevivint en la més absoluta precarietat. Sense comptar amb la cultura, no ens en sortirem mai.

Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona
Antonio Ramírez Gonzalez, president
Miquel Cabal Guarro
Amadeu Carbó Martorell
Ingrid Guardiola Sanchez
Martina Millà Bernad
Cristina Pujades Corbi
Victoria Szpunberg Witt
Carles Giner Camprubí, secretari

Barcelona, 22 d'abril de 2020