Les polítiques culturals acostumen a quedar en un segon terme en campanya electoral, però les seves aplicacions afecten de manera directa tant a professionals del sector com a públics i usuaris.

Per pal·liar els efectes del desconeixement sectorial i per donar veu a les associacions de professionals de la cultura, l'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) va organitzar, el dia 15 de maig, una debat entorn dels programes culturals amb els principals partits polítics que es presentaren a les eleccions municipals del 26 de maig a Barcelona.

L'acte de dues hores de durada, va atreure 240 persones del sector cultural que omplien la sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès i 60 més que el van seguir en una sala annexa.

Els polítics convidats a intervenir van ser: Jordi Graupera (Barcelona és Capital), Marc Cerdà (CUP), Joan Subirats (Barcelona en Comú), Ferran Mascarell (Junts per Catalunya), Gemma Sendra (ERC), Xavier Marcé (PSC), Manuel Valls (Plataforma Valls- Ciutadans) i Eva Higuera ( PP).

La trobada, moderada per Meritxell Pauné, subdirectora del mitjà digital Tot Barcelona, va tenir una estructura més aviat tancada, sense torn obert de preguntes i amb un guió preestablert i prèviament consensuat pel gruix d'associacions que coorganitzaven l'acte.

Abans de donar veu als representants polítics, Pauné en la seva tasca de conductora va relatar que el debat s'estructuraria en quatre blocs: cultura, educació i llengua catalana; suport a la creació; precarietat i gènere; i nous públics.

El tret de sortida va ser amb una presentació de cada candidat: tres minuts per tres propostes concretes en matèria de cultura.

 Joan Subirats (l’actual comissionat de Cultura del govern municipal), de Barcelona en Comú, va arrencar la seva intervenció amb una constatació "En els darrers 4 anys hem tingut 3 responsables de Cultura".

El context d'inestabilitat institucional en matèria de cultura va ser un dels temes centrals per on els candidats van anar redundant. Subirats en to irònic, i avançant-se a les crítiques, va anomenar-ho "dinamisme institucional". Quan va ser el torn de Mascarell  de Junts per Catalunya,(els representants parlaven seguint l'ordre de vots de les últimes eleccions) aquest va adduir que "més que dinamisme allò era disbauxa i que "Barcelona necessita un projecte de ciutat culturalment sòlid".

Els torns de la resta de participants van ser un anar i venir de propostes on va destacar la centralitat que JxCat atorga a la llengua i a la capitalitat cultural, la prioritat inversa de Ciutadans pel que fa al castellà i el bilingüisme on, Manuel Valls, hi va sumar la idea fer eixos culturals a Montjuïc i el 22@; Gemma Sendra, d’ERC va plantejar enfortir el tàndem entre cultura i educació; els socialistes encapçalats per Xavier Marcé va demanar “tornar a parlar de Marca Barcelona i de no qüestionar els models empresarials en cultura"; Marc Cerdà de la CUP mostrà la voluntat d'ampliar el servei de biblioteques i  destacà la precarització de les treballadores culturals. Graupera de Barcelona és Capital va parlar de "Despolititzar els sous i polititzar els dels artistes i dels creadors, els grans oblidats de les polítiques culturals". El PP, amb Eva Higuera, va defensar un model cultural de grans equipaments i reforçar el sector editorial.

 Suport a la creació

Un cop fetes les presentacions, la moderada va donar pas al primer bloc que es va enfocar a parlar de les fàbriques de creació. Cada intervenció amb una durada màxima de 5 minuts era temporitzada per dues assistents que amb una targeta groga o bé vermella mostraven als candidats que el temps corria.

La consolidació de les fàbriques de creació després de dues legislatures s'ha fet palès amb l'augment de les mateixes i amb unes polítiques culturals impulsades per BCNenComú que atorga cada cop més presència als creadors i creadores i als seus projectes de work in progress. Així ho confirma la presentació de la mesura de govern del passat octubre de 2017 de dotar d'un nous Pla d'Impuls al Programa fàbriques de Creació. Però, tal com apunten les entitats culturals professionals, un dels principals problemes i generadors de precarietat i fragilitat és la dificultat de connectar la creació local amb els circuits de distribució en l'àmbit local i internacional.

Subirats fou el primer a intervenir aportant mesures clares i una experiència vivencial d'ençà que va assumir el comissionat. El responsable de cultura va destacar la tasca de Dani Granados al capdavant de Cultura Viva, així com el projecte de  l'Arnau Itinerant,  dos propostes d'innovació cultural al voltant d'establir sinergies entre la cultura, la institució i els agents locals. Així, Subirats, va argumentar la importància de connectar art i ciència i la de cercar un espai permanent d'exhibició de circ.

Per la seva banda, Mascarell va parlar de la necessitat de recuperar el cinema català i fer de Barcelona un lloc de producció de cinema de qualitat. En la mateixa línia que Subirats es va sumar a la proposta d'un espai permanent de circ a Barcelona,

Valls va argumentar la necessitat de crear districtes creatius a Montjuïc i a Sant Martí i la de revisar l'oferta formativa de creació i gestió.

Sendra mencionà de la descoordinació de l'ICUB amb els districtes i la importància de clarificar els criteris dels ajuts a la creació marcant quotes de país. També va posar sobre la taula el preu dels lloguers "L'Ajuntament té la capacitat d'oferir lloguer social per exemple a les llibreries, els districtes no poden actuar davant la pujada de preus"

Marcé, insistí en la importància d'unir el públic i el privat sumant centres creatius que no són de titularitat pública "Eòlia o el taller de músics són espais de creació i cal que es fomentin com a centres de proximitat" va etzibar.

Higuera va anomenar els tallers visuals i d'escriptura sense concretar les propostes o esmenes i Cerdà de la CUP parlà de la cultura i la creació com a elements que pugen els preus del lloguer, el de la CUP proposà tendir cap a una cultura col·laborativa i incrementar el lloguer social.

Graupera també utilitzar l'argument de la precarització i proposà residències anuals o bianuals per creació i una companyia de teatre itinerant. També destacà que a Barcelona hi ha 4.000 locals buits que podrien ocupar joves creadors.

Cultura, educació i llengua catalana

Un cop acabada la primera ronda, la moderadora va saltar al segon bloc que en aquest cas girava entorn de la cultura, l'educació i la llengua catalana. Tots els participants van estar d'acord en el fet que calia reforçar l'eix d'unió entre les dos vessants: cultura i educació. Sense anar més lluny el passat mes de desembre de 2018 es va presentar una Mesura de Govern per la cultura i educació.

On va haver-hi desavinences va ser en el paper central o no de la llengua catalana en les polítiques culturals i educatives. Per una banda, Manuel Valls va assenyalar l'independentisme com un perill i va dir que, amb aquest, "el risc de les polítiques culturals és tornar enrere, al provincianisme, a la visió petita de Barcelona: el debat cultural està entre els que volen la nostra ciutat tancada i els que la volen catalana, espanyola i europea". Mascarell va voler deixar clar al representant de Ciutadans que "Barcelona té problemes culturals perquè no és la capital d'un Estat o d'una República que pensi que la ciutat és culturalment important, per això les polítiques que se li han fet sempre han estat regressives: l'Estat Espanyol juga en contra".

Subirats va insistir que "hem de polititzar la cultura perquè això vol dir discutir qui guanya i qui perd, i hi ha molta gent que queda fora de les ofertes culturals". Quan va ser el torn d'Higuera va explicitar que estava "esgarrifada" pel comentari del comissionat i que "la cultura no serveix per fer política", posant d'exemple el moment en què l'any 2016 la poeta Dolors Miquel va recitar, en la cerimònia de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona, la seva versió provocadora del Pare nostre. "No es pot barrejar la ideologia religiosa en un acte com aquest, cal retornar el prestigi a la cultura", va concloure la número 5 de la llista de Josep Bou. Tal com apunta Clàudia Rius, al digital Núvol "Aquestes visions polítiques es relacionaven clarament amb la nul·la o la completa defensa de l'ús del català a Barcelona, depenent de la ideologia del candidat".

En el terreny propositiu Sendra d’ERC va defensar convertir les biblioteques de les escoles en una antena dels districtes, en la mateixa línia Cerdà de la CUP proposava fomentar la lectura a través de les biblioteques i enfortir la tasca d'esplais i caus i els valors de la cultura del lleure. Higuera va parlar d'accés als museus i muntar una delegació a Barcelona del Museu del Prado i un altre del Reina Sofia a l'edifici de Correus. Valls deia  combatre el "provincianisme" amb editorials "fortes" que publiquin en castellà i català i fins i tot portant els premis Grammy per convertir Barcelona en "capital cultural catalana, espanyola, europea i mundial". Marcé recuperà la idea d'apoderar els privats que estan treballant la formació i "fer servir els centres escolars com a llocs per tallers culturals." De fet, l'oferta privada d'escoles d'ensenyaments artístics a la ciutat és àmplia però està concentrada en uns territoris amb unes característiques socioeconòmiques i en canvi és inexistent a altres zones de la ciutat.

Graupera posà com a exemple l'Escola Llores i destacà el model de Chicago per reforçar l'esperit crític a través de l'ensenyament de les arts. També defensà la importància del català com a llengua d'ús i de l'anglès.

Subirats va esmentar la importància de la sisena hora per a dedicar-la a l'educació artística i va parlar dels acords amb el consorci d'educació i les propostes que es desenvolupen al Raval, en centres com Xamfrà o l'IES Milà i Fontanals.

Precarietat i gènere

La cultura està associada a la precarietat laboral i les dificultats per desenvolupar una tasca professional amb unes mínimes condicions dignes i raonables. Durant els anys 2016, 2017 i 2018 es van fer molt visibles les reivindicacions de diferents col·lectius de treballadors d'empreses de serveis contractades per diferents equipaments culturals públics (en el cas de l'Auditori o d'alguns dels museus municipals de la ciutat). També alguns dels representants dels col·lectius de músics de la ciutat han reivindicat darrerament la necessitat de fer millores substancials en la contractació i en les seves condicions laborals.

L'aprovació de l'Estatut de l'Artista, que a poc a poc es comença a desplegar en l'àmbit estatal intenta aportar solucions a una realitat de precarietat del sector dels artistes i creadors.

L'article 24 de la Llei 17/2015 vetlla per una igualtat efectiva de dones i homes en les manifestacions culturals, no obstant això la precarietat en el sector cultural està altament feminitzada així com la manca de paritat en les programacions i els òrgans de gestió. Per pal·liar això, des de l'Ajuntament s'acaba de publicar una "Guia de bones pràctiques per a una programació cultural paritària" i des del CONCA s'ha realitzat un estudi sobre la desigualtat de gènere en l'ocupació cultural.

El torn va començar amb la intervenció de Subirats parlant de la programació de les dues Biennals fetes seguint criteris paritaris. El comissionat, a més a més, va voler destacar les dones d'orígens diversos i la necessitat d'unes polítiques culturals que tinguessin present la diversitat cultural. Pel que fa a la precarització va manifestar la importància de l'aplicació de l'estatut de l'artista i de seguir el conveni del lleure per la contractació. Mascarell va mencionar que cal un codi de bones pràctiques per part de les empreses culturals. Pel que fa a l'apartat del gènere va voler sumar-se a tot allò que havia apuntat Subirats "pel que fa a les dones el que ha dit en Joan" va etzibar.

Valls va destacar el model francès per fer front a la precarització:" la intermittence" i va parlar del problema que comporta que només un 15% dels artistes visquin de l'art "Cal sumar a l'estat i a la Generalitat per enfortir la cultura" afegí el francès. Sendrà va parlar de la feminització de la cultura i per tant de la precarietat i va demanar un lideratge més potent per part de l'Ajuntament en matèria d'ajudes.

Marcé explicà de la precarietat del sector per la falta de suport a les indústries culturals, la falta de públics i la poca estabilitat política en matèria de cultura. Higuera mencionà l'Hermitage com a part de la solució i Cerdà contestà que el projecte de l'Hermitage era precisament precaritzador i el que calia era municipalitzar els serveis i apujar el salari mínim de 900 a 1.200 euros.

Graupera va ser l'únic que va parlar dels autònoms explicant que gran part dels treballadors ho són i que cal bonificar els treballadors per compte propi. El candidat va acabar relacionant precarietat i gènere demanant que s'expliquin els abusos es cometen amb les dones "cal permetre que aflori el discurs de denúncia i que el gènere transformi el relat cultural"

Creació de públics

El darrer bloc, que Marcé ja lligava amb la precarització, va ser el de creació de públics.

Les dades d'assistència i participació en les programacions culturals de la ciutat no deixen de confirmar que existeix un percentatge encara reduït de barcelonines i barcelonins que accedeixen de manera intensiva i molt freqüent a les programacions artístiques (i encara més a les de caràcter contemporani) de la ciutat. En canvi, hi ha una part molt significativa de la població que no té accés a l'oferta de bona part dels grans equipaments culturals de la ciutat.

A més a més, continua obert el debat de si cal promoure nous i grans festivals i altres grans equipaments i infraestructures que visibilitzin i promocionin la ciutat al costat de la dificultat de programar música en viu a bona part dels espais de la ciutat.

 "Els grans problemes d'accés a la cultura d'aquest país tenen codi postal i nivell de renda", arrencà Joan Subirats, una línia que també seguiren Gemma Sendra, Marc Cerdà i Xavier Marcé.

Per Cerdà i Sendra tot i que aparentment la cultura no té públic, la ciutat compta amb un gran teixit associatiu que són agents culturals i consumidors "tenim molta cultura popular als nostres barris. Cal protegir la llengua i sumar a les nouvingudes" destacava el de la CUP. Per ERC "la cultura és el que queda després de l'educació. Cal reforçar la sisena hora, buscar acords i tenir en compte la producció cultural jove que es genera a Internet”. Subirats posà l'exemple de projectes com Apropa Cultura "Cal canviar la lògica de fons i pensar com fem més protagonista a la gent".

Per Valls i Marcé incrementar els públics es relaciona amb millorar la qualitat de l'oferta i empoderar a les empreses amb desgravacions fiscals. Per Mascarell cal interpel·lar als 3.000 residents internacionals que viuen a la nostra ciutat, del mateix parer Valls apuntava que "cal tenir en compte els visitants".

Graupera mencionà que existeixen dues Barcelones, i una no es connecta amb l'altra "la dels grans festivals i la del petit format". El gran encert de la política cultural de Catalunya va ser "traduir Bola de Drac al català però ara cal anar més enllà" digué el de Barcelona és Capital per concloure.

El debat va finalitzar com havia començat amb titulars per parts dels participants. Amb tot, tal com apunta Xavi Fernández de Castro del Tot Barcelona, "la sensació que han donat els candidats és que la majoria dels partits comparteixen el diagnòstic del problema que Barcelona té amb la cultura". Un problema de nivell d’accés per qüestions de renda.

 No obstant això, Manuel Valls i Eva Higuera centraren el seu discurs en la necessitat de treure la política del món cultural, en “construir ponts entre l'empresa i en què la cultura uneixi i no divideixi “reclamant que Barcelona "no caigui en mans de l'independentisme". 

Marcé demanà “allunyar-nos del confort d'allò minoritari i repensar "Quina és la marca de Barcelona que volem", reforçant el valor sociodeucatiu d'aquesta.

Jordi Graupera, que anava més per lliure, es centrà en la creació i la projecció internacional de Barcelona i finalment tancà l'acte amb un crit a fer de la cultura un lloc pel risc, per l'atreviment "la cultura és fer passos cap a la foscor" digué el de Barcelona és Capital.

• Aquesta trobada va estar organitzada per l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC), l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC), l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC), la Xarxa d’espais de producció d’arts visuals de Catalunya (XARXAPROD), l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya(APdC), l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), l’Associació de Teatre per a Tots els Públics(TTP), l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM), l’Ateneu Barcelonès, la Plataforma Assembleària d’Artistes Visuals de Catalunya i l’Acadèmia Catalana de la Música.