Actualitat | La cultura a debat

Data de publicació: 27-05-2019

Relatoria de La cultura a debat, a Tarragona

Dimarts 21 de maig a les 19 h, la sala d'actes del Col·legi Oficial d'Arquitectes, exemple d'adaptació d'un espai patrimonial a usos del segle XXI, ha acollit aquesta setmana el debat sobre cultura de cara a les eleccions municipals a la ciutat de Ta
Data de publicació: 27-05-2019

Primer bloc: eixos principals.

El debat es va dividir en sis blocs i tingué una durada de dures hores que malauradament no donaren perquè el públic pogués intervenir. El primer bloc serví perquè cada candidatura exposés els seus eixos principals en matèria de cultura.

En Comú Podem considera que és necessari començar per fer un estat de la qüestió comptant amb els veïns i els agents culturals. Per a aquesta formació, l’oferta cultural ha de ser accessible a tothom, diversificada territorialment dins el municipi i comptar amb espais d’autogestió que tinguin present la multiculturalitat.

La CUP planteja la cultura com una necessitat real de les ciutadanes i ciutadanes. L’entén essencialment com participativa. Pel que fa al turisme cultural, creu que no ha de ser invasiu envers a tarragonines i tarragonins. Proposa un nou espai polivalent als barris de ponent, i alhora l’alliberament d’un espai en cada barri, decidit participativament. Propugna un consell de Cultura, l’adquisició d’obres d’art, la no externalització de serveis culturals, l’augment de pressupost municipal i denuncia la pèrdua i el tancament d’espais culturals per  l’actual política del PSC i PP.

Junts x Tarragona considera la situació dels espais culturals de Tarragona com a greu, de la qual es fa necessària una anàlisi.  D’altra banda, proposa la cultura com l’eix vertebrador de la Tarragona del segle XXI. Començaria amb un pla estratègic. Entre altres línies a impulsar, situa l’acompanyament dels artistes des de la institució local, la  creació d’un nou espai que aglutini patrimoni, cultura i festa, la necessitat de  treure la cultura al carrer perquè aquesta eina faci de ganxo per tal que els usuaris vagin també als equipaments, i també dotar de capacitat real i econòmica al teixit cultural local.

El PP tingué un record per a l’activista local traspassada recentment, Teresina Vicens. Proposà atreure grans gires artístiques, crear una extensió del Festival de Teatro Clásico de Mérida, la creació d’un premi de novel·la històrica en llengua castellana, la potenciació local de les lletres espanyoles, l’augment de l’ús cultural de les platges, la incentivació de la cooperació público privada, dotar de més pressupost festivals com Tarraco Viva, el Minipop i el Concurs de castells , així com ubicar una nova biblioteca amb prestacions del segle XXI a l’edifici en desús de l’antic Banc d’Espanya.

ERC proposà passar la cultura de la marginalitat actual a una nova centralitat. Per fer-ho, definí tres línies. La primera: un pla estratègic que generi igualtat d’oportunitats, cohesió social i  benestar personal; tingui en compte els professionals i la indústria; i projecti els castells, el concurs de focs artificials i els diversos festivals. La segona:  la denúncia dels actuals equipaments culturals que considerà que són vergonyosos. Falten biblioteques. La tercera: posar Tarragona en la xarxa nacional fomentant la línia de l’intercanvi entre poblacions.

Ciutadans considerà tres eixos: el primer, Tarragona ha de sortir al carrer per acabar amb l’actual ciutat avorrida; el segon, l’Ajuntament ha de ser un facilitador, no un promotor d’activitats; el tercer, l’acció municipal ha de tenir en compte tots els públics. Pel que fa al desenvolupament del primer, plantejà la necessitat de dotar de més usos culturals espais com el Parc del Francolí, la Catedral, i la pedrera romana del Mèdol. Per que fa al segon, considerà que el rol facilitador no s’exerceix entre altres causes perquè l’estat dels teatres municipals deixa molt que desitjar.  En aquest sentit, també cal disminuir tots els impediments que ara mateix posa l’Ajuntament a les entitats, als ciutadans i als artistes, i facilitar-los suport i espais. Finalment, l’Ajuntament ha d’esdevenir altaveu dels festivals que ja es fan a la ciutat.

El PSC creu que la cultura és un eix central de la seva política, com ja ho és a la resta d’Espanya i d’Europa. Apuntà que la crisi greu que ha travessat la ciutat ha fet incrementar la despesa en serveis socials que per a aquest partit són més prioritaris i, per això, cultura ha patit.  Tot i així, defensà el gran esforç que el PSC considera que ha fet. Així l’Ajuntament ha acompanyat 200 entitats. Però en el proper mandat la cultura ha d’explotar amb l’equipament de la Tabacalera. Apuntà com un fet especialment significatiu de l’anterior legislatura que s’usessin gots reutilitzables en les festes majors locals.

 
Segon bloc: present i futur dels teatres municipals


En Comú Podem proposa comptar amb arquitectes i artistes perquè sigui factible el manteniment i arreglar-los. 

La CUP qualificà com a ruïnós l’estat del Teatre Auditori del Camp de Mart; denuncià l’existència de tèrmits i puces al Teatre Metropol; la pèrdua de l’Arxiu  de l’arquitecte modernista tarragoní Josep M. Jujol; i la política d’aparador contractant l’actor John Malkovich. Finalment, proposà la creació d’un Pla de teatres que també inclogui els centres cívics.

Junts x Tarragona partí del mal estat dels teatre municipals, que etiquetà com un greu problema. Així el del TACM és inacceptable per a aquesta formació política. Alhora denuncià que no s’hagi convertit el Metropol en el Centre d’Interpretació de Jujol. Tot seguit, considerà el recent tancament del Teatre Tarragona com un insult a la ciutadania, i apunta que la jornada de l’enfonsament del sostre de la platea de l’espai hi havia funció de nit amb públic.

El PP partí de la idea que només el Metropol funciona regularment. Proposa convertir el TACM en un veritable espai escènic, així com els teatres dels centres cívics.

ERC recordà que fa 4 anys ja deien que els centres cívics havien de ser espais d’espectacles de proximitat. D’altra banda, considera que falta manteniment en els teatres, com també en manca en les restes arqueològiques, escoles i estadis esportius. 

Ciutadans opinà que els teatres municipals no funcionen. Per a ells en aquest moment es desconeix si hi ha un projecte d’arreglar-los. A un mes de l’estiu, el TACM no es pot assegurar que funcioni. Per a aquest partit, l’Ajuntament de Tarragona no ha posat els mitjans necessaris per a la conservació i manteniment dels teatres municipals.

Pel contrari, el PSC creu que el TACM està ben conservat; que per l’accident del Teatre Tarragona es buscaran responsables; que al Metropol ja s’han gastat 200.000 €; i que gràcies a l’actual ajuntament, la Sala Trono ha tingut una solució en referència al tancament d’aquest espai de petit format [decretat pel mateix ajuntament].

A continuació, el moderador obrí un torn de rèpliques. En ell, Junts x Tarragona apuntà que la part posterior del Teatre Tarragona és un cau de brutícia, i que continuadament l’Ajuntament del PSC i PP posa obstacles a les entitats per a l’ús dels equipaments municipals. La CUP insistí en la idea d’alliberar espais municipals i dotar d’activitats els teatres dels centres cívics. ERC recordà que el TACM s’hagué de tancar el 2017 perquè el propi ajuntament reconegué que no complia les mesures de seguretat. Així mateix, denuncià la manca d’accessibilitat al Teatre Tarragona tot i haver estat remodelat el 2012. En Comú Podem s’adherí a l’ús dels teatres dels centres cívics, això sí equipant-los tècnicament i adequadament. El PSC sostenia que amb el seu govern la gent de Tarragona no ha hagut de marxar a altres localitats per veure espectacles, que per primer cop els teatres han estat plens [aquestes dues afirmacions han estat abastament contrastades en sentit contrari per professionals independents de la gestió cultural], i que s’han coordinat les programacions de les diferents institucions i associacions, mentre contradeia la CUP sobre l’estat del Metropol. Prometé la creació d’un consell assessor de teatres.  Clogué el segona bloc ERC etzibant de nou la precarietat dels teatres municipals i assegurant que no hi ha condicions dignes de treball.


Tercer bloc: equilibri entre tradició i modernitat

 
En Comú Podem va apostar per Impulsar la contemporaneïtat sense restar la tradició. Denunciaren la pèrdua del Centre d’art contemporani. Proposaren que artistes i ciutadans puguin entrar mocions directament en el plenari municipal per guanyar en participació.

La CUP explicà que mai és massa en tradició. Assegurà que reben demandes de locals i de vestuaris per part de les entitats i dels creadors. Aposten perquè la cultura de carrer que ara mateix creuen que no es multicultural, ho sigui realment. Aplaudiren la negativa del seguici popular i les colles castelleres per no fer l’entrada pública al nou arquebisbe.

Junts x Tarragona destacà la virtut de la tradició, i denuncià l’absència de l’Ajuntament també en aquest àmbit, de forma que tot el pes recau sobre les entitats. Apuntà xifres sobre la desinversió en cultura per part del govern del PSC en els darrers 12 anys, que oscil·la entre el 60 i el 80 % menys que abans que entressin. Proposa equilibrar tradició i contemporaneïtat recuperant els nivells d’inversió en cultura

El PP considera que més enllà de la tradició del seguici i dels castells, també hi ha la del Carnaval, que etiquetà com un referent mundial i exemple de participació dels barris. Alhora apostà per buscar l’equilibri i per retrobar el pressupost. Recordà la importància de festivals com l’SCAN i el REC en el camp audiovisual, i el  MINIPOP en el musical.

ERC creu que són àmbits que no s’han de contraposar. Per a aquest partit, la cultura tradicional és un referent. Però en el vessant contemporani falta acompanyament institucional. Aposta pel diàleg entre la cultura contemporània i el patrimoni. 

Ciutadans féu èmfasi en què hi ha sectors d’entitats que no estan ben tractats. Ho exemplificà en les entitats geganteres que no surten en el seguici [referint-se als participants en l’Arrencada] i en les que pertanyen a altres cultures. Sobre els festivals de cultura contemporània, considerà que només els coneix una mínima part de la ciutadania tarragonina. 

El PSC creu que a Tarragona té gran pes la tradició i el patrimoni, però defensen que tothom tingui el seu espai. En resposta a les crítiques de manca d’inversió, ho justifiquen amb el fet que no han liderat un projecte intervencionista. Davant de les objeccions per la supressió de l’anterior Centre d’art, creuen que l’impulsat pel PSC està en xarxa amb els centres d’art de Catalunya i que aposta pel talent local. Posaren en valor l’aplicació de difusió cultural i la política de xarxes socials.

En el canvi d’impressions encetat a continuació, ERC contraposà l’eliminació del programa de música DO Tgna en què prenien part grups joves amb gran incidència als barris de la ciutat.  Ciutadans insistí en el desconeixement de la població d’iniciatives com el centre d’art per exemplificar el fracàs de la línia municipal de xarxes socials. Junts x Tarragona corroborà que la difusió cultural ha estat  insuficient, i mirà cap a fires com el Trapezi de Reus i la de Teatre de Tàrrega, en les quals es va des del carrer als equipaments. També apostà per una acció no de xifres com la practicada pel PSC sinó de posar en valor la qualitat. Pel que fa a la cultura més contemporània, Junts considera que s’ha de posar en mans dels creadors, empoderant-los. ERC denuncià la fragilitat de la cultura municipal a partir del curt mandat que han tingut regidors que han durat 2 anys i que han augmentat la falta de continuïtat. Explicà el sentit de l’expressió ‘Hem fet un Tarragona’ per referir-se als artistes quan punxen en una actuació per manca de públic, que és el que passa habitualment a la ciutat de Tarragona. També criticà que l’Ajuntament no ha fet estudis de públics. En Comú Podem demanà un model de Carnaval  més proper, com a rèplica a l’opinió del PP. La CUP exemplificà el mal tracte de l’Ajuntament cap a la societat civil amb els projectes Chartreuse i plataforma Oppida, que han estat ignorats. El PP s’adherí a la idea que les xarxes socials municipals han fallat, i introduí que els barris han estat deixats de la mà del consistori. 


Quart bloc: biblioteques, centre d’art i museu arqueològic 

En Comú Podem sosté que amb l’actual biblioteca [en el mateix edifici des de 1962] no n’hi ha prou per cobrir les necessitats del segle XXI. Volen  més artistes i més dones al centre d’art, i creuen que el projecte del nou museu arqueològic està molt endarrerit. 

La CUP reclama més visibilitat per a aquests projectes. Critica que un nou centre d’art  substituís un altre anterior. 

Junts x Tarragona etzibà el dèficit actual de biblioteques. Posà com a exemple l’estat d’abandonament de l’espai que hauria d’ocupar l’ampliació de la biblioteca de Torreforta. El centre de lectura de Sant Pere i Sant Pau, com molts altres edificis municipals, no s’obren per manca dels recursos humans necessaris. Aposten per ubicar a l’abandonada Tabacalera els 3 equipaments tractats en aquest bloc del debat.

El PP corroborà que Tarragona no compleix en biblioteques. Aposten per ubicar-ne una al Banc d’Espanya. Denuncien que la nova biblioteca de Girona, amb un cost total de 13 meur, sigui un greuge comparatiu cap a Tarragona. Recorden que les competències són de la Generalitat. Volen unificar les regidories de patrimoni, cultura i turisme. 

ERC descrigué el darrer pla local de biblioteques com a massa modest i criticà que ni això s’hagi arribat a fer. Proposà recuperar l’anterior model que era més integrador. 

Ciutadans criticà que no s’hagi complert res en biblioteques, així com que no s’hagi incorporat la biblioteca mòbil proposada per la formació taronja. En relació a la Tabacalera, va etzibar al PSC que no prometin terminis perquè no els podien complir. Volen transformar el fallit aparcament de Jaume I, en el qual no s’ha trobat una solució en els 12 anys d’alcaldia socialista, en una gran biblioteca. Paral·lelament, defensà que el Barri del Port no pot perdre l’actual biblioteca, encara que es construïssin altres, donada la degradació d’aquesta zona de la ciutat.

El PSC es defensà dient que el centre d’art actual funciona bé. Apuntà que volen obrir un centre de recursos culturals a l’antic mercat de la plaça del Fòrum. Per a aquest partit, la Tabacalera és el futur. Reconegué que en matèria de biblioteques s’ha anat més lent, però sentencià que cap altre partit no ho podria fer més ràpid. Sobre el museu arqueològic, digué que era competència de la Generalitat. 

En el torn d’intercanvi d’opinions corresponent a aquest bloc, ERC puntualitzà que realment era propietat de l’Estat i era gestionat per la Generalitat. Sobre les biblioteques, apuntat que la Generalitat estableix uns estàndards que ni el Banc d’Espanya ni l’aparcament tancat de Jaume I compleixen. El PSC argumentà que, com els ajuntaments no poden contractar nous recursos humans per culpa de la legislació del PP, la cultura no podia millorar. El PP acusà el govern socialista d’haver creat 4.000 llocs de treball a dit a Andalusia. Junts x Tarragona féu una aposta per les biblioteques com a cohesionador amb els barris, i criticà l’absència constant del Govern municipal del PSC-PP davant altres administracions. La CUP reprengué el tema del centre d’art incidint en què  ha d’obeir a un pla definit ara inexistent, que ha d’obrir una línia d’adquisició d’obres com en altres poblacions, i que cal ampliar les línies de comunicació, ara inadequades i insuficients. El PSC argumentà com a contraposició a l’absència denunciada per Junts que l’Ajuntament ha treballat amb la Generalitat exquisidament, i que parlen amb el director general de patrimoni perquè Tarragona ha de ser la capital clàssica de Catalunya.


Cinquè bloc: gènere i cultura


En Comú Podem creu que les dones són invisibles en cultura. Reclamen especialment la visibilitat en el camp artístic.

La CUP es considera feminista i defensora de les opcions LGTBI. Aposten per fer pedagogia, i per això les 3 primeres posicions en la llista municipal a Tarragona l’ocupen dones. 

Junts x Tarragona explica la doble precarietat de la dona en els àmbits generalistes i dintre de la cultura. Aposten per la discriminació positiva per arribar a l’equilibri, així com per dotar de pressupost suficient el pla d’igualtat, caminar cap a eines de conciliació familiar, i formar els joves als instituts i altres centres d’ensenyament. 

El PP considera que aquest tema s’ha de treballar des de la base. Primen el talent i no exclouen ningú pel seu gènere.

ERC es defineix com feminista i se senten orgullosos de les dones de Tarragona perquè ocupen les direccions de molts museus a la ciutat.

Ciutadans creu que el problema no només es dona en artistes sinó també en tot l’entorn professional. Aposten per unes condicions de treball dignes.

El PSC també es defineix com a feminista, i argumenten que han fet un alta inversió  en aquesta matèria, i la volen continuar. Expliquen que en els cinc consells participatius que funcionen, han demanat més dones però que això falla en l’àmbit associatiu. També expliquen que en el nomenclàtor de carrers han prioritzat noms de dones. 

 
Sisè: com fomentar activitat cultural des de l’ Ajuntament?

En Comú Podem parteix d’escoltar  les veïnes i els veïns i de retornar la cultura a les places. 
La CUP denuncia l’actual manca de transparència i que Cultura de l’Ajuntament treballa d’esquena a la ciutadania. Proposen fórmules com la seva en què una part dels diners dels sous dels regidors es destinen a activitats culturals al carrer. Implementaran una línia d’ajuts. Junts x Tarragona explica que les entitats  i els ciutadans estan molt preocupats per mirar com superar els obstacles que posa l’Ajuntament. Proposen crear una línia d’ajuts a artistes, la cessió gratuïta dels espais, i el canvi i augment de la difusió de les accions culturals.

El PP parteix de tenir cura per  la base per acabar amb la línia actual del PSC en què les entitats, artistes i empreses culturals són les grans oblidades. Proposa que els centres cívics estiguin a disposició de tots ells.

ERC vol crear una Oficina tècnica de suport a la cultura, augmentar les arts al carrer, oferir un 50 % de subvenció si es contracten grups locals, i establir unes bases de subvencions. 

Ciutadans vol augmentar l’ús  cultural d’espais com carrers i parcs; que l’Ajuntament sigui facilitador, i canviar la línia de  difusió municipal. Proposen que es facin estudis públics i transparents d’impacte, també d’esdeveniments com Tarraco Viva. 

El PSC vol ordenar el treball de les entitats i fer unes bases de subvenció. Creuen que no es pot ajudar a tothom i que han de triar unes propostes per davant d’altres.

En el bloc d’intercanvi d’opinions, ERC apunta que si el PSC tingués un pla estratègic no caldria triar. Ells creuen que hi ha molt camí per recórrer, ja que la cultura només representa ara el 0,94 % del pressupost municipal. Divideixen els festivals que ara es fan entre els que realitza l’Ajuntament amb poca estimació; i els que no fa l’Ajuntament i són poc ben tractats. Per contra, el PSC creu que els festivals són prou dignes, com el de Dixieland. Apunta que a Tarraco Viva la Generalitat no ha posat diners aquest 2019. Defensa l’èxit del Tarragona sona flamenc. El PSC considera que Tarragona no té mecenes privats excepte la Fundació Mútua Catalana, i això determina moltes mancances. Ciutadans rememora els festivals Dixieland que han vist com el PSC els ha retirat cada cop més diners, fet que ha determinat que els resultats siguin absolutament diferents en negatiu. Junts x Tarragona incideix en les programacions culturals de ciutats més petites com Vilafranca del Penedès per veure la diferència envers a l’estat de Tarragona. També compara  la inversió en cultura de l’Ajuntament de Girona xifrada en 150 euros anuals per persona, que contrasta amb els 50 de l’Ajuntament de Tarragona. Creuen que el govern del PSC no ha estat capaç de trucar a les portes adequades.  En Comú Podem considera que, sense eliminar res,  algun festival ha de ser bianual, i que Tarraco viva ha d’anar també als barris.  El PP denuncia que dels 8.000 actes anuals que xifra el PSC, no es conegui quin impacte real tenen. 

La veu del públic

El debat fou seguit amb aprovacions i desaprovacions sonores per part del públic assistent. En general, cada partit comptava amb un sector afí. Les desaprovacions en general se centraren en la tasca de govern del PSC.

Com finalment, donat els horaris limitats de la sala, no es pogueren plantejar les preguntes que el públic havia fet arribar a l’organització, relacionem aquí sintèticament les que es quedaren en el tinter i que havien estat trameses abans de l’inici del debat, així com les que els assistents ens han adreçat posteriorment perquè les van trobar a faltar. Incloem les que tenen una vinculació directa amb llengua, patrimoni material i immaterial, arts de l’espectacle i creació, i deixem fora les de política generalista:

  1. Les diferents activitats festives de l’any organitzades per l’Ajuntament de Tarragona han abandonat l’equilibri entre l’apartat tradicional i el modern, i han quedat centrades en els actes del folklore local, majoritàriament sostinguts per entitats. Són per tant menys plurals ara que anys enrere. ¿Quines accions es pensen dur a terme per augmentar-ne la modernitat?
  2. Quines propostes de solució es proposen per al local tancat la darrera legislatura de la Colla Castellers Xiquets de Tarragona?
  3. Quina solució es proposa perquè les entitats procedents dels barris de Ponent que fan cultura tradicional i popular catalana no siguin excloses de les Festes de Sant Magí i Santa Tecla per part de l’Ajuntament de Tarragona?
  4. El PSC va eliminar el concurs internacional de composició musical, que a més era un espai de trobada de compositors i músics d’arreu del món. ¿Algun partit el preveu recuperar?
  5. ¿Alguna candidatura treurà la “ferralla” que s’ha col·locat en el teatre romà?
  6. ¿Quines mesures preveuen els partits per defensar la llengua pròpia tant en l’àmbit municipal com en el públic?
  7. ¿Algun partit impulsarà mesures perquè la guàrdia urbana de Tarragona sigui un cos que usi el català com a llengua prioritària en les seves relacions cap al ciutadà i entre els propis agents?
  8. El seguici popular es va recuperar gràcies en bona part a noves entitats joves. ¿Quines accions faran els candidats per acabar amb l’actual situació de barrar el pas a qualsevol iniciativa que no provingui de les associacions que ja en formen part?
  9. Certs col·lectius del seguici creuen que la línia actual de no permetre sortides dins i fora de Tarragona els perjudica, i que a més hi ha un tracte discriminatori cap a algunes, més quan l’Ajuntament de Tarragona no ha posat diners per crear aquests elements festius dels nens. ¿Quins partits pensen reestudiar el tema escoltant els afectats?


Tags: