El passat 10 d’abril es va presentar l’informe Radiografia de la professió de la crítica d’art i del comissariat a l’Auditori de la Fundació Miró de Barcelona. Hi van assistir el director general de Promoció Cultural i Biblioteques, Josep Vives; el president de l’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA), Albert Mercadé, i prop d’un centenar de professionals del sector de les arts visuals.

Sílvia Amblàs, directora tècnica de D’EP Institut i autora de l’estudi, va presentar els principals resultats de l’informe, que posen en relleu les mancances del sector pel que fa a les condicions laborals. L’estudi, fet a partir d’una proposta de l’ACCA, està centrat en les persones que es dediquen professionalment a la crítica d’art i al comissariat de Catalunya i que tenen alguna relació, directa o indirecta, amb les associacions que col·laboren en aquest projecte: l’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA), la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC), l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC), l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya (AMC) i les Galeries d’Art de Catalunya (GAC).

Les dades obtingudes per l’estudi indiquen que les persones que es dediquen a la crítica de l’art i al comissariat disposen d’una llarga trajectòria professional —de mitjana, fa 21,8 anys que s’hi dediquen— i un elevat nivell d’instrucció —el 94,9 % té estudis universitaris i el 76,3 % ha cursat estudis de postgrau, màster o doctorat. La dedicació exclusiva al sector és poc usual (23,2 %) i el més freqüent és compagina-ho amb altres activitats (70,9 %), és per aquest motiu que el 64% dels professionals de la crítica d’art i del comissariat obté uns ingressos per aquests treballs inferiors als 15.000 euros anuals. Pel que fa a la relació contractual, el més freqüent és treballar per compte propi, tant si és de forma única (40,1 %) com combinada amb treball per compte d’altri (22,5 %), fins i tot entre aquells que treballen principalment per al sector públic, i només el 16,2 % disposa d’un contracte indefinit. Pel que fa als encàrrecs professionals, gairebé la meitat es materialitzen amb un acord verbal i només el 39,4 % ha signat algun contracte per escrit durant el darrer any.

Per tal de millorar la situació laboral d’aquests professionals, es proposa dur a terme una regularització de la professió, un increment dels recursos i del finançament que destina l’Administració pública, i un increment de la retribució dels honoraris d’acord amb el nivell d’experiència i les funcions que es desenvolupen.

A continuació, va tenir lloc la taula rodona «La professió de la crítica d’art i del comissariat. Reptes actuals», moderada per Ricard Planas, historiador de l’art i crític d’art, la qual va comptar amb la participació de Montse Badia, crítica d’art i comissària d’exposicions; Carme Sais, cap de servei de Patrimoni Cultural, Museus i Arts Visuals de l’Ajuntament de Girona, i  David G. Torres, crític d’art, curador d’exposicions, dramaturg i professor especialitzat en art contemporani.

Consulta l’informe Radiografia de la professió de la crítica d’art i del comissariat al següent enllaç.