"Actualitzar el conveni col·lectiu dels professionals de la cultura és una necessitat urgent, però encara hi ha molta a feina a fer"
Experts en el món de la gestió cultural, l'administració pública i els sindicats debaten sobre la necessitat d'adequar l'actual Conveni del Sector del Lleure i Socioeducatiu en una taula rodona organitzada per l'APGCC
Data de publicació: 20-03-2023
- Marc Vilanova, Pep Montes i Xavier Reboso coincideixen en el fet que l'actual conveni està desactualitzat i reconeixen que hi ha categories i feines que no queden recollides.
- Els ponents convidats a la taula 'Cap a un conveni col·lectiu propi en Cultura. Utopia o realitat?' organitzada per l'APGCC creuen que serà més beneficiós millorar el conveni actual que no pas crear-ne un de nou.
- L'APGCC s'ha proposat com a agent tècnic per ajudar els negociadors del conveni i ha posat a la seva disposició les dades recollides per l'entitat sobre les categories professionals de la cultura a Catalunya.
L’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya, que fa 30 anys que treballa pel reconeixement i dignificació de la professió i lluita contra la precarització dels llocs de treball de la gestió cultural, va organitzar a principis de mes una taula rodona per debatre sobre el llargament reclamat conveni col·lectiu per als professionals de la cultura.
Una taula rodona amb professionals de trajectòries ben diverses que van analitzar quina és la realitat del sector i quines són les eines que tenim a l'abast per millorar les condicions de treball, salarials i contractuals dels treballadors de la cultura.
I és que, segons un estudi de l’OBSERVATORI SOCIAL DE LA FUNDACIÓ LA CAIXA amb dades del 2022, el 60% dels professionals de la cultura guanyen menys de 1.500 euros al mes per la seva activitat cultural. Molt per sota del salari mínim. 7 de cada 10 pateixen pressió a la feina per no poder arribar als terminis demanats per falta de personal i/o recursos. I més de la meitat declaren no poder desconnectar de la feina en hores de lleure i quasi un 90% (!!!) asseguren que tenen problemes de conciliació.
Els ponents de la taula van ser Marc Vilanova, soci de Facto Cooperativa SCCLP, expert en finançament públic i contractació pública; Pep Montes, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura; i Xavier Reboso, responsable de l’àrea de cultura per a UGT Catalunya.
CONVENI NOU O MILLORAR L'ACTUAL?
Tots tres van estar d'acord en afirmar que crear un nou conveni NO és una utopia, però gairebé. Marc Vilanova recordava que ara mateix hi ha el conveni del lleure, que malgrat tenir mancances "és un punt de partida". A més, afegia que el conveni NO és l'únic instrument per dignificar la feina dels gestors i les gestores culturals. En aquest sentit, apuntava que la política de contractació pública és també una eina de millora que han de fer servir les administracions. Vilanova explicava que el conveni ha de ser un contracte de mínims per relacionar-se amb l'administració, però a partir d'aquí sempre poden haver-hi millores i polítiques actives per part de l'administració que realment adeqüin a preu de mercat les tasques que duen a terme els professionals de la cultura.
Pep Montes defensava que ja hi ha un conveni que regula els professionals de la gestió cultural, malgrat que amb dificultats i necessitat de millora. Un dels problemes que apuntava és que parlar de cultura en termes generals és un camp massa ampli perquè inclou sectors molt diversos. El principal repte, per Montes, és definir-los. Per exemple, apuntava que l'anomenada "cultura de proximitat" està regulada amb claredat en el conveni actual. Però també hi ha altres sectors que no. I en aquests casos, cal la feina activa dels mateixos professionals de la cultura perquè s'identifiquin com a actors del canvi.
ESTATUT DE L'ARTISTA
Els ponents explicaven que l'acabat d'aprovar estatut de l'artista permet fer millores necessàries en el món de la cultura, però no les precipita. És una bona notícia tant pels artistes com per les organitzacions que treballen amb ells, perquè dona un marc legal en el qual poder determinar relacions laborals. Dona seguretat jurídica als professionals. Ara bé, l'estatut és una promesa que cal veure com es va desenvolupant. És bona notícia, però no ha tocat línies de flotació com són els salaris mínims o les retribucions dels professionals.
ON SOM I CAP A ON ANEM?
Montes recordava que el conveni del lleure ja regula una part de la gestió cultural. N'hi ha d'altres, com el de la gestió d'equipaments escènics, que estan molt desactualitzats i sovint és, fins i tot, contraproduent aplicar-los. Per tant, el que caldria és millorar i actualitzar el del lleure.
Vilanova apuntava que una adequació del conveni actual encabint figures, categories o funcions que no queden ben recollides ara mateix, podria ser una eina que a curt-mitjà termini ajudi a incorporar de manera més real funcions que s'estan duent a terme.
De fet, els ponents apuntaven que tenir un conveni NO garanteix que les condicions hagin de ser les òptimes. Novament, recordaven que els convenis són una base que pot ajudar a pressionar durant les negociacions per tal que les administracions acceptin retribucions a preu de mercat. I novament fixaven la mirada en l'administració pública, que té la potestat de millorar els convenis col·lectius. De fet, Reboso apuntava que el cultural és un sector que sense l'administració no es pot fer res.
En aquest sentit, és interessant recordar que la mateixa llei de contractes ja incorpora preceptes per tal que l'administració pública millori les condicions de contractació. Ara bé, com apuntava Vilanova, el problema és que les administracions NO ho apliquen.
Davant de tot això els ponents van estar d'acord en reconèixer que el camí més àgil de cara a millorar les condicions actuals dels professionals de la cultura és millorar l'actual. Afegint referències professionals i feines que no estan definides. I apuntaven que renegociar un conveni ja existent pot agilitzar els tempos.
En aquest sentit, Reboso defensava que tant la patronal com els sindicats estan treballant per millorar el conveni actual i va animar els professionals de la gestió cultural a sumar-se a les negociacions. En aquest sentit, l'APGCC es va oferir com a agent tècnic per fer arribar a la taula de negociació la informació recaptada per l'entitat amb totes les categories professionals existents actualment en el sector cultural.
Maria Cusó, periodista cultural
