La publicació del llibre Barcelona cultura sense capital, de l'ebullició col·lectiva al talentisme creatiu és una oportunitat per a debatre la situació de la cultura avui a la ciutat i a Catalunya. El repàs que fa Marc Roig de les polítiques culturals des de l’arribada de les institucions democràtiques fins avui posa en evidència que la defensa i promoció de la cultura catalana ha quedat fora de camp en els debats i l'activitat dels equipaments culturals. Sense anar més lluny el 2022 se celebren l'any Joan Fuster i l’any Gabriel Ferrater i cap dels equipaments de centralitat de Barcelona se'n farà ressò. Per a Roig els equipaments culturals de la ciutat han estat concebuts per a situar a Barcelona com a ciutat creativa i turística en el panorama internacional, en lloc de ser una eina d'accés a la cultura pròpia. Barcelona no fa de capital de la cultura catalana. Tot i l’embat independentista, el volum de persones que consumeixen cultura en català disminueix i l'ús social del català es troba en una clara recessió en tots els sectors.

El paradigma de l'economia i les ciutats creatives ha convertit la cultura en un recurs estratègic en el desenvolupament urbà i l’ha allunyat de la seva raó de ser. La cultura, com l'educació i la salut, són factors determinants en la redistribució, la inclusió i l’equitat. Per a Roig les polítiques culturals orientades a la promoció del talent creatiu i la dinamització dels mercats corren el perill de promoure la segregació i  les desigualtats. Sens dubte, és un tema que afecta de ple a l'exercici professional de la gestió cultural i la seva deontologia en el que l'APGCC  hi té un paper privilegiat. Entre altres coses el llibre parla de la creació del primer Màster en Gestió Cultural,  de com l'APGCC es va constituir a partir de l'associació d'exalumnes d'aquest màster, i de les inquietuds del sector en aquell moment fundacional. 

Amb:

Organitza: Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya