El fracàs cultural de Barcelona (i Catalunya)? Debat a l’entorn del llibre Barcelona, cultura sense capital de Marc Roig
Dimecres 22 de desembre a les 18 h. Cercle d’Economia
22-12-2021 fins al 22-12-2021
Localització: Cercle d'Economia
Localització: Cercle d'Economia
Data de publicació: 15-12-2021
Presentació del llibre: Francesc-Marc Álvaro
Breu intervenció de l’autor i la participació de:
- Jordi Amat – membre de la junta de CE i Cercle de Cultura
- Carme Fenoll – membre de la junta del Cercle de Cultura
- Jordi Pardo – president del Cercle de Cultura
Organitza: Cercle de Cultura
L’aparició del llibre Barcelona, cultura sense capital ha obert un intens debat sobre el valor de les polítiques culturals a Catalunya. Ignasi Aragay, director adjunt del diari ARA, titulava així la ressenya del llibre “El fracàs cultural de Barcelona” i acabava l’article d’aquesta manera: “Un llibre així hauria de sacsejar el món polític i el sector cultural”..” Què se n’ha fet, de la Barcelona culturalment inquieta? Què se n’ha fet, de la cultura catalana?” L’exposició inaugurada fa uns mesos al Palau Robert sobre la cultura underground dels setanta ens posa sobre la sospita de que la Barcelona contra-cultural dels setanta era molt més catalana que la Barcelona creativa del Sonar i el Primavera Sound de l’any 2021. La cultura de la Barcelona d’abans i després de la dictadura es urbana, popular i catalana. I la cultura del segle XXI es institucional, internacional i deslocalitzada.
L’any que ve farà quaranta anys de la primera campanya de normalització lingüística de la democràcia. El lema d’aquella campanya era “el català és cosa de tots”. Han aconseguit les institucions que el català i la cultura catalana siguin una cosa de tots? Avui l’aplicació d’aquest lema semblaria una provocació. El procés independentista, molt lluny de ser l’afirmació de la particularitat cultural catalana, la seva identitat, s’ha acabat convertint en un sentiment d’humiliació col·lectiva. Sembla clar que la cultura no interessa.
Han fet alguna cosa les institucions per a democratitzar la cultura catalana? El dret a participar a la vida cultural és un dret fonamental contemplat a la DUDH i sense cap dubte els primers objectius de la política cultural han de ser l’accés i la inclusió. Avui, el paradigma de les indústries i les ciutats creatives ha acabat col·lapsant els valors intrínsecs de la cultura: la participació, la inclusió, el pensament crític, la diversitat expressiva…en definitiva la dimensió social de la cultura.
Marc Roig
Barcelona, cultura sense capital
